LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

Com ja he dit en altres ocasions en aquest mateix Bloc, el món de La Terminal es deriva d’alguns somnis meus i per això mateix alguns punts de la seva naturalesa son obscurs o incerts. Per això, si bé és cert que com és obvi he anat pensant i inventant la major part de l’ambientació, també he deixat altres parts sense explicació, com per exemple l’origen de la pròpia Terminal. D’aquesta manera podrà especular-se sobre aquest tema de la mateixa manera que podrien especular-ne els que l’habiten, però sense donar una veritat absoluta que espenyi el misteri.

Abans de res vull aclarir que quan vaig començar a plasmar en paper les idees que em venien sobre La Terminal, no tenia idea de fer una introducció, sino ambientar al lector amb els Fragments de La Terminal (que sorgiren amb aquest propòsit). De totes maneres me fa la impressió que sense això potser hi haurà qui s’embulli més, així que al final hi haurà les dues coses.

Acte seguit intentaré fer-vos-en cinc cèntims per a que capteu la essència, però sense destapar tota la informació que aniré escrivint més endavant! ;-)

A grans trets, La Terminal és un món que podríem anomenar “subterrani”, ja que es troba limitat per parets. Es troba habitat per diferents races, entre les que en destaquen tres:

- Els Gent (humans), són el grup més nombrós i son gregaris. Crec que no fan falta gaires explicacions, ja que tots n’estam més o manco familiaritzats. J

- Els homúnculs son éssers assexuats i inherentment solitaris. Tot i així se senten atrets per les comunitats Gent (que son els que generen els trets culturals) i en ocasions viuen amb ells. Físicament poden ser molt variats i el seu origen és un misteri.

- Els zombs són éssers formats per parts de diferents persones mortes (encara que la seva creació també és un misteri, com amb els homúnculs)i son la raça més escassa de La Terminal. Son més solitaris que els homúnculs (per naturalesa i necessitats, ja que a molts Gent els molesta la seva presència) i entre ells s’hi troben els més grans místics de La Terminal. No s’han de confondre amb els zombis, amb els que comparteixen els orígens, però que son totalment idiotes i poden resultar violents.

El recurs més abundant son els fongs, dels que se’n poden trobar de tots els tipus i tamanys. D’ells se’n treu aliment, aigua, llum... Per altra banda, el metall és un bé molt escàs, desconegut en moltes bandes.

En quant a la geografia, encara no tenc gaire cartografia La Terminal, però poc a poc vaig fent. Per ara basta saber que es divideix en nivells i aquests en pisos. Les distribucions més especifiques poden variar, havent-hi túnels, coves, balconades, repises... en general hi pot haver comunicacions bones, amb passadissos més o manco transitables.

Es diu que en total hi ha 11 nivells, essent el primer i el darrer mítics (i els que els precedeixen poden ser-ho en ocasions). Els pisos de cada nivell es comuniquen relativament bé entre ells, però la comunicació inter-nivell pot ser més dificultosa, ja que no hi ha tants punts que ho permetin.

Pel que fa a barreres naturals, l’equivalent als nostres mars i oceans a La Terminal son les Zones Fosques. Aquestes son zones en les que no creixen fongs lluminosos pel que fan honor al seu nom i el viatger que hi entri ho farà totalment a cegues. Algunes son més curtes i poden travessar-se amb algun tipus de llum, d’altres massa llargues.

Aquestes zones amaguen també passadissos cap a llocs desconeguts i diversos perills, ja siguin depredadors o la possibilitat de perdre’s en el laberint que poden arribar a formar. També, com és normal son fonts de rondalles i llegendes. Finalment he d’aclarir que els zombs i homúnculs sempre venen de zones d’ombra, però això el seu origen és desconegut.

Bé, crec que això hauria de bastar per a fer-vos una idea. Periòdicament aniré penjat el material, en el que s’anirà descrivint millor l’ambientació. Esper que vos agradi!

- Excava una mica en qualsevol món – continuà dient el titerot -, i tard o prest trobaràs alguna veta de mineral. Aquí, en canvi, només hi trobaries mil metres de terra i, després, la infrastructura de l’Anell, que és un material que no pot ser elaborat. Si tot i així el miner aconseguís travessar-lo, es trobaria amb el buit: amarga recompensa per a la seva dura tasca!

« Ara imagina que l’Anell està poblat per una civilització capaç de construir aquest món. És evident que haurà de comptar amb una forma econòmica de transmutació. Imagina que la tecnologia de la transmutació cau en l’oblit (de moment no importa com), què els quedaria? Segurament no posseïen reserves de materials en brut. No hi ha minerals, tot el metall disponible a l’Anell devia estar acumulat en forma de màquines, eines i orí [per la qual cosa] la civilització entraria en decadència i mai més tornaria a recuperar-se.

-- Larry Niven. Ringworld --